sábado, 10 de febrero de 2007

TEATRO - Zzaping


Si habéis visto o leído El club de la lucha, deberíais recordar que la primera regla del club de la lucha es que no se puede hablar del club de la lucha. Yo soy un detractor de los spoilers, y en el caso de la obra Zzaping más todavía, así que esta va ser una crítica muy corta.

No se si la improvisación que nos vende el grupo de actores es 100% cierta, pero realmente lo hacen muy bien. Además, los espectadores deciden el menú de la obra. La combinación entre improvisación y participación del público hace que cada obra sea distinta cada día.

Conclusión: No os la perdáis. La gente suele repetir. Por algo será.

Nota: B (notable alto. Cuando vuelva un par de veces más, quizás le suba más la nota)

3 comentarios:

Anónimo dijo...

Com pot ser que una persona de Convergència i Unió faci el seu blog en castellà. Ho trobo fatal!

Unknown dijo...

Espero que no parlis de l'autor d'aquest blog, que clarament es defineix com a "Ciutadà"! :P

Anónimo dijo...

Tornant al tema, la veritat és que jo vaig anar fa temps amb una amiga i també ens ho vàrem passar molt bé (amb l'obra, es clar). D'això fa com 2 anys, i llavors ja portaven temps fent-la, pel que com es pot veure, la cosa té éxit.

La única cosa que qui vagi ha de tenir en compte (i ho sento però a aquí jo si que donaré alguna pista, que tampoc penso que vingui d'aquí) és que els que repeteixen ja van molt preparats de cara a les intervencions del públic.

I clar, si aquell dia els dona per demanar algun objecte entre el públic és difícil competir contra una figura a piles d'un tio i una tia gordos en boles arrambats ballant una samba, que "casualment" algú portava (cas verídic) amb el que puguis dur tu a sobre d'improvist en aquell moment...Això de vegades fa que no et sentis tant implicat, ja que els repetidors s'emporten el gat a l'aigua el 99% dels casos i ni tant sols et queda aquella típica falsa esperança de que potser tu et podries sortir amb la teva. No hi ha color.

Doncs això, "que lo sepaaaas...."