
Desde que hace bastantes años vi Inseparables, he intentado evitar perderme cualquier propuesta de David Cronenberg. Así, por si no lo sabían (o recordaban), el señor Cronenberg ha dirigido grandes películas que todos conocen. Bueno, si no grandes, como mínimo, películas para el recuerdo. Entre ellas, Viernes 13 (la primera parte) y La mosca (la primera parte). Pero hay otras, bastante mejores, que posiblemente no les suenen tanto. Entre ellas, Videodrome o Scanners. Aunque todas estas para mí, no están a la altura de la primera, sus últimas dos cintas (Una historia de violencia y Promesas del Este) son muy buenas. Un poco violentas, sí. Pero buenas.
Esta vez la historia sucede en Londres. Un Londres poco fashion, donde viven familias inmigrantes del este de Europa, principalmente de la antigua URSS. Allí se encuentran las mafias y gente que ha llegado a occidente con la ilusión de cambiar su vida. Una de estas últimas, a punto de dar a luz, muere dejando un diario, en ruso, que llevará a la protagonista a buscar información de la familia del bebé. Y hasta aquí puedo leer.
Los actores están muy bien elegidos. Muy creíbles. Las secuencias, algunas de bastante dureza, hacen bastante creíble la historia. Así, una vez más, Cronenberg consigue hacer una película a la vieja usanza. Con una pequeña historia que va abriendo progresivamente onda expansiva hasta sorprendernos.
Conclusión: Seguiré siguiendo a Cronenberg. Por ahora, no me defrauda.
Nota: A (aunque está más bien entre A y B. Sobra alguna escena "típica americana")
10 comentarios:
i oblides mencionar "Spider", boníssima!!!
Cert, i suposo que més d'un/a també deu recordar "Crash", però aquesta a mi, em va fer una mica de cosa... :(
És que no està gens malament la filmografia d'aquest home!
doncs jo em vaig adormir al cine... massa fosca i lenta
vaja! :(
Ja solen ser fosques les pel·lícules de Cronenberg, això si. Però lenta. No m'ho va semblar.
Spider i Crash em van agradar molt, història de violència també però potser tenia més expectatives i em va decebre una mica.
En qualsevol cas Sr. Albatros, aquesta entrada li fa recuperar de cop tots els punts que habia perdut amb "supersalidos" ;-)
:)
gràcies tinkerbells, però no puc evitar veure de tant en quant (o sovint) alguna pel·lícula de "no" culte. Seguiré demanant disculpes si fos necessari... ;)
A mi la pel·lícula també em va agradar força, tot i que té alguns tocs una mica gore. De fet, només començar ja sorprèn en aquest sentit!
Cert, però qui vulgui veure una pel·lícula d'aquest director, ha d'estar preparat a veure sang i fetge. :S
segueixo dient que gore es "la audición", per sota d'això es señorita pepis
Apunto! A veure si la puc veure.
De totes maneres, i aquells clàssics com Bad Taste o tu madre se ha comido a mi perro?
Sempre vaig pensar que el gore va néixer d'una aposta: "A que no haces una peli donde alguien diga 'tu madre se ha comido a mi perro'?" Bé, de totes maneres, aquesta no es la primera, així que és clarament una teoria errònia. :(
Publicar un comentario